Benvinguts al nostre blog!!

    Som Alba, Toni i Sara; hem creat aquest blog per a l'assignatura de filosofia. En el primer treball que anem a realitzar, tractarem d'explicar la teoria filosòfica del Estoïcisme, així com les seves idees, els seus autors més importants, i la repercussió que aquesta corrent filosòfica té a l'actualitat. 
   Organitzarem els treball, dividint les tasques:

•  Alba, s'encarregarà de buscar la informació necessària.
•  Toni, serà l'especialista en producció d'audiovisuals.
•  Sara serà l'experta informàtica i dissenyadora gràfica. 

   El treball el pujarem en quatre entrades diferents: la primera constarà de les idees principals de aquesta corrent filosòfica. En la segona entrada, parlarem dels autors més significatius i de les seves vides. En la tercera entrada, publicarem un text sobre aquesta teoria, i farem un breu comentari. I per últim, en la quarta entrada, exposarem la situació d'aquesta teoria en l'actualitat.
   Amb aquest blog tractarem d'entendre i d'apropar-nos un poc més a la filosofia.

Gràcies, i que sigueu feliços!!

Qué és l'estoïcisme?

   L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC). El nom de l'escola estoica prové del lloc on Zenó impartia els seus ensenyaments.

   L'ètica estoica es basa en una particular concepció del món: el cosmos està governat per una llei o raó universal que determina el destí de tots, i que és la mateixa per a la natura que per a l'ésser humà. Per tant, l'ésser humà està limitat per un destí inexorable que no pot controlar i davant el qual només pot resignar-se. Tenint en compte això, considera que la conducta correcta tant sols és possible en el si d'una vida tranquil·la, aconseguida mitjançant la insensibilitat envers el plaer i envers el dolor.

   La filosofia estoica va tenir molts seguidors durant tot el període hel·lenístic i també en l'època romana. Un dels més reconeguts és Sèneca.

   Els estoics també divideixen la filosofia en tres disciplines:

          - Lógica: aquest darrer, que és immaterial, estableix una relació entre la realitat de les coses i la realitat de les paraules.

          - Física: En ser la Naturalesa i la raó la mateixa cosa, hi ha una unitat de l'univers immers en el foc divi (logos) que tot ho regeix.

          - Ética: La principal preocupació dels estoics és aconseguir la felicitat (eudaimonia), que es fonamenta en el viure en harmonia amb el món adaptant les necessitats individuals a la naturalesa a través del vincle universal que constitueix el Logos, principi racional del qual participen tots els éssers.

   Les realitats morals es divideixen en bones, dolentes i adiàfora, aquelles que cayen fora de la llei moral. Ser feliç és ser virtuós, mitjançant l'adaptació a les circumstàncies que proporciona l'autarquia o autosuficiència.
    Per resumir-ho un poc, podeu vore aquest power point que es perem us ajude:

Escuela Ética

View more presentations from filosofiia.

Autors estoïcs

    Ací us deixem alguns del autors més importants i significatius de la filosofia estoica per ordre cronològic: Autors Estoicisme

View more presentations from filosofiia.

    Ací us deixem també una web on podeu trobar algunes de les cites i pensaments d'aquests autors. Vaix de la pàgina trobareu els autors.

http://www.frasesypensamientos.com.ar/historia/estoicismo.html

Comentari!!

Ací us deixem un text text de Séneca amb un breu comentari propi:

   "La major part dels homes, oh Paulí, es queixa de la natura, culpant que ens hagi criat per edat tan curta, i que l'espai que ens va donar de vida corri tan veloç, que vénen a ser molt pocs aquells a qui no se’ls acaba enmig de les prevencions per passar-la. I no és només la torba l'imprudent vulgo la qual es lamenta d’aquest opinat malament; que també el seu afecte ha despertat queixes en els excel•lents homes, havent donat motiu a l’ordinària exclamació dels metges, que sent talla la vida, és llarg i difús l’art. D'això també es va originar la querella (indigna d’home savi) que Aristòtil va donar, que sent l’edat d’alguns animals bruts tan llarga, que en uns arriba a cinc segles i en altres a deu, sigui tan curta i limitada la de l’home, criat per coses tan superiors. El temps que tenim no és curt, però perdent molt d'ell, fem que ho sigui, i la vida és prou llarga per executar-hi coses grans, si la feina ben Però al que se li passa en oci i en delits, i no la ocupa en lloables exercicis, quan li arriba l'últim tràngol, coneixem que se li va anar, sense que ell hagi entès que caminava. El cert és que la vida que se'ns va donar no és breu, nosaltres fem que ho sigui, i que no som pobres, sinó pròdigs del temps; succeint el que a les grans i reals riqueses, que si arriben a mans d’amos poc assenyats , es dissipen en un instant, i al contrari, les curtes i limitades, entrant en poder de proves administradors, creixen amb l’ús. Així la nostra edat té molta latitud per als que usaran bé d’ella."

--------------------------------

   L’autor d’aquest text és Sèneca. Aquest fragment el podem trobar        en una de les cartes que l’autor li envia a Paulí, escrit a l'època helenista.

   Séneca, amb aquest text, defensa la corrent que hem estat estudiant, l’Estoïcisme. Segons el tema podem dir que a aquest escrit l'autor defensa que la vida per molt curta que sigui, hem de saber aprofitar-la al màxim deixant de costat les coses materials. La idea que trobem en aquest text diu, que qui sap aprofitar bé la seva vida farà grans coses en ella, i que qui ocupa la seva vida en diversions, quan es dona conte la seva vida ja s’ha acabat sense haver disfrutat.

    L'estoïcisme, arriba a ser una de les doctrines morals més conegudes i importants de la filosofia, tant antiga com moderna. A més, no és tan sols un corrent filosòfica més, sinó una manera dentendre la vida i encara que molts dels seus postulats s'hagin quedat totalment antiquats, l'esperit que el va inspirar segueix estant plenament vigent en els nostres dies. La seva influència va ser molt considerable durant diversos segles, arribant d'una forma o una altra fins al moment actual, on per poc que s'aprofundeixi en qualsevol de les corrents filosòfiques existents es troben rastres o influències més o menys evidents. L'estoïcisme influirà en nombroses corrents i filòsofs posteriors, des dels primers pares de l'Església,
fins a Descartes, i Kant.

   Avui en dia s'utilitza quotidianament el terme "estoïcisme", per referir-se a l'actitud de prendre les adversitats de la vida amb fortalesa i acceptació.
   Per aprofundir un poc més en la vida de Séneca us deixem, ací a la dreta,  uns videos on es conta perfectament la vida d'aquest autor tan important de l'Estoïcisme.

L’estoïcisme en l’actualitat!!

     En aquesta entrada, l'última ja d'aquest primer bloc del nostre blog, anem a parlar-vos sobre l’actualitat de la corren filosòfica que estem estudiant, l’estoïcisme.
    El terme estoïcisme és utilitzat hui en dia a moltes pel·lícules i novel·les amb històries sobre les dones musulmanes o sobre aquesta cultura, com és l'exemple de la novel·la i ara pel·lícula "Un burka por amor". En elles volen explicar que hi ha que seguir el camí de la raó i no el dels béns materials, seguint sempre un destí impossat i que no es pot canviar, només acceptar.

   Un dels exemples d'estoïcisme a l'actualitat són les dónes musulmanes, a les que els imposen duur burkes, i les que només poden acceptar aquest destí. 
    Als pocs anys de nàixer, a les dones musulmanes les obliguen a vestir un burka, que és un tipus de vel que cobreix el cap i la cara a excepció de una xicoteta franaja que té als ulls per a que puguen vore; també hi ha un altre tipus de burka que tapa des del cap dins als peus tot el cos de la dona. Aquestes dones no es poden queixar ni deixar de dur-lo, és un destí que els han impost i que han d'acceptar, cosa que generalment fan: vestir el burka durant tota la seua vida. Açò ho fan per a no tentar els homes amb la seu bellesa, és a dir, per a no donar lloc als impulsos de la passió, cosa mal vista, al igual que en l'estoïcisme.

    A l'actualitat açò existeix, però això no significa que les persones d'altres creences ho aproven. A nosaltres aquest fet no ens pareix bé, en el segle en el que estem és dolent que encara hi existeixen casos com aquests en el que només les dones hagen d’afrontar aquests fets, però cadascú té la seua opinió.

    Ací us deixem un vídeo on podreu apreciar el que intentem expressar:      

    Esperem que us hajam ajudat a entendre un poc més la filosofia i que us haja servit aquest blog en tot  el possible.

Gràcies per estar ahí!