El terme estoïcisme és utilitzat hui en dia a moltes pel·lícules i novel·les amb històries sobre les dones musulmanes o sobre aquesta cultura, com és l'exemple de la novel·la i ara pel·lícula "Un burka por amor". En elles volen explicar que hi ha que seguir el camí de la raó i no el dels béns materials, seguint sempre un destí impossat i que no es pot canviar, només acceptar. 
Als pocs anys de nàixer, a les dones musulmanes les obliguen a vestir un burka, que és un tipus de vel que cobreix el cap i la cara a excepció de una xicoteta franaja que té als ulls per a que puguen vore; també hi ha un altre tipus de burka que tapa des del cap dins als peus tot el cos de la dona. Aquestes dones no es poden queixar ni deixar de dur-lo, és un destí que els han impost i que han d'acceptar, cosa que generalment fan: vestir el burka durant tota la seua vida. Açò ho fan per a no tentar els homes amb la seu bellesa, és a dir, per a no donar lloc als impulsos de la passió, cosa mal vista, al igual que en l'estoïcisme.Gràcies per estar ahí!
No ho tinc molt clar. Segons l'estoicisme el que cal és controlar el desig que és font d'infelicitat als humans i conformar-se amb el destí. Si el seu destí planificat per la seua família fos casar-se amb, aleshores acceptar aquest destí seria una actitud estoïca. Revelar-se no és en absolut estoïc.
ResponEliminaHi ha un error històric que vos porta a una interpretació incorrecta: la monarquia espanyola actual -com d'altres- no es legitima per dret diví -destí o força sobrenatural- com era el cas de la monarquia medieval. Al cas del Rei Joan Carles és producte d'una sèrie d'acords entre les forces polítiques de la Transició democràtica, més de tradició monàrquica que republicana.
ResponElimina